
El Govern valencià ha aprovat el decret que declara com a Bé d’Interés Cultural (BIC) de caràcter immaterial la tradició de la música popular valenciana representada per les orquestres i rondalles de pols i pua de la Comunitat Valenciana.
L’objectiu d’aquest reconeixement és protegir i preservar estes agrupacions musicals, profundament arrelades en la cultura del poble valencià i presents en pràcticament tot el territori autonòmic, según señala el propi Consell.
La declaració com a BIC es materialitzarà a través de diferents accions de protecció, promoció i estudi, entre les quals destaquen les labors d’identificació, descripció, investigació, estudi i documentació, realitzades amb criteris científics, d’aquesta manifestació cultural.
Així mateix, s’incorporaran els testimonis disponibles en suports materials que garantisquen la seua conservació i permeten la transmissió dels seus valors a les generacions futures.
Aquesta tradició musical s’integra en el conjunt d’activitats, coneixements, pràctiques i usos que constitueixen una de les expressions més valuoses de la cultura tradicional valenciana, segons l’article 45 de la Llei de Patrimoni cultural valencià.

La Comunitat Valenciana compta amb el nombre més gran d’orquestres i rondalles d’Espanya, amb presència en celebracions culturals de tota mena al llarg de l’any i una gran activitat formativa en escoles musicals.
Estes agrupacions estan implantades en gran part del territori i constitueixen un exemple destacat de continuïtat i arrelament cultural.
Al CIM de Benimaclet, comptem amb l'Orquestra "València de Pols i Pua" (OVPP), dirigida per Cristina Boj, una agrupació que des de la seua fundació en 1918 (amb un parentesi de 25 anys entre 1974 i 1999 en que va deixar d'existir), ha participat en nombrosos actes, trobades i festivals.
També tenim la Rondalla Juvenil, formada per alumnes de guitarra, bandúrria i llaüd de la nostra escola de música, i la rondalla tradicional "Trencadís", dirigida per Eduard Navarro.

L'origen de les rondalles se sitúa en el costum de rondar i amenitzar de manera popular les festes al llarg de l’any, la qual cosa va donar lloc a les denominades rondalles.
A partir de 1995, després de la creació de la Federació de la Comunitat Valenciana, part d’aquests conjunts van adoptar la denominació d’orquestres de pols i pua -en aquells casos en els quals el seu major nombre d’integrants i la seua sonoritat assolien caràcter orquestral-, mentres que les formacions de menys grandària, van mantindre la denominació tradicional de rondalla, en molts casos vinculades a l’acompanyament de cors i grups de ball.
Les orquestres de pols i pua utilitzen instruments de corda pinçada com la bandúrria, el llaüt, la mandolina, la guitarra o el contrabaix, mentres que les rondalles incorporen també el guitarró i altres instruments com la flauta, el violí o el trombó.
Esta diversitat instrumental reflecteix la riquesa i l’evolució d’una tradició musical que continua viva i en constant adaptació.
En la Federació d’Orquestres i Rondalles de Pols i Pua s’integren 74 agrupacions de les províncies d’Alacant, València i Castelló, a les quals se sumen grups acompanyats per rondalles que formen part de la Federació de Folklore i de la Federació de Cors de la Comunitat Valenciana.
Estes formacions exerceixen una funció essencial com a element de cohesió social i dinamització cultural en els seus municipis respectius, ja que generen vincles entre els seus integrants i la població, presten un servei cultural i educatiu, i reforcen el sentiment de pertinença col·lectiva.
Este paper afavoreix el relleu generacional i assegura la transmissió, promoció i continuïtat d’aquesta tradició musical.
A més, des de les entitats mateixes s’impulsen projectes d’investigació i documentació sobre la tradició musical popular valenciana en àmbits com l’arxivística, la història o l’evolució d’aquestes agrupacions.