Menu
A penes fa un mes i escaig que el cineasta txec Milos Forman va morir. Entre les seues aclamades pel·lícules destaca, sobretot per a les i els amants de la música, la guardonada i ben coneguda Amadeus, basada en les suposades rivalitats entre un Wolfgang Amadeus Mozart dissolut, irreverent i irresponsable i un Antonio Salieri adust, esquerp i envejós, si bé sembla que ni l’austríac era tan desmanyotat en la seua vida personal ni l’italià tan agre i rancuniós com hi apareixen a la famosa pel·lícula.
Antonio Salieri, gran músic eclipsat per les grans figures amb les quals va coexistir, sembla més cordial i humà que el personatge literari que va originar. Cal destacar que l’alumne favorit del norditalià va ser el compositor vienès Franz Schubert, qui va morir prematurament amb només 31 anys d’edat el 1828, fa 190 anys, però deixant al darrere una ingent quantitat de composicions que l’han ubicat en els llocs d’honor de la història de la música i en concret rivalitzant amb Ludwig van Beethoven -més gran, més preuat entre els cercles elitistes de l’època i mort als 56 anys just un any abans de Schubert- com constructor dels fonaments de la música romàntica decimonònica.
L’Orquestra Simfònica del Centre Instructiu Musical de Benimaclet, de la mà del seu director Àlex Puchades, ha decidit retre homenatge al gran compositor vienès, alumne de Salieri i geni precoç malauradament truncat. Així el concert de proper dissabte 19 de maig de 2018 ‑a les 20.00 h aproximadament, després de l’actuació del Cor de CIM- estarà protagonitzat per la Simfonia no 5, D. 485, en si bemoll major, una de les obres més conegudes de Franz Schubert i que va composar quan només tenia 19 anys. Prepareu-vos per ser arrossegats per una marea de sentiments, per viatjar a la Viena bressol del romanticisme musical.
