Fa poc més de dos segles, durant la Guerra del Francès, el Palau Reial de València va ser assolat per l’exercit espanyol al·legant raons estratègiques i defensives de la ciutat molt dubtoses i que fan pensar en l’eliminació programada dels últims vestigis que testimoniaven l’existència de València com a regne independent, condició tristament perduda cent anys abans.
L’antic palau tan arbitràriament enderrocat, antiga residència de la Balànsiya musulmana ocupat inicialment per Jaume I i després ampliat i reestructurat per tota la nissaga de reis valencians va donar pas només a un munt de runes però els jardins originals es varen conservar com a zona d’esbarjo. Posteriorment, fa més o menys un segle, es varen ampliar i utilitzar com a planter municipal passant a ser coneguts amb el nom actual de Jardins de Vivers i per tant cancel·lant-se definitivament la seua vinculació a uns reis antics i condemnats a l’oblit per la dinastia victoriosa.
Dins el perímetre de l’actual parc es troba l’escola pública Villar Palasí-Vivers, nom hui en dia qüestionat per la Llei de la Memòria Històrica perquè el polític valencià -però de vida i carrera fonamentalment madrilenyes- va ser Ministre d’Educació durant la dictadura franquista. José Luis Villar Palasí va ser responsable de la reforma educativa de 1970 amb l’Educació General Bàsica (EGB), el Batxillerat Unificat Polivalent (BUP) i l’augment de l’edat d’escolarització obligatòria fins als 14 anys -abans a partir del 10 anys els xiquets i xiquetes ja podien treballar-. Per tant a pesar dels esforços dels hereus ideològics i dels que enyoren el període dictatorial és molt possible que en breu al centre només li quede el nom, suficientment identificador i emblemàtic, d’Escola de Vivers.
Ben entrada la primavera, el proper CEIP Vivers acara la seva celebració i a la Festa de la Primavera de proper dissabte 5 de maig, al voltant de les 12.30 h, comptarà amb la participació de la Banda Juvenil del Centre Instructiu Musical de Benimaclet, una banda que com bé sabeu aglutina un bon nombre de músics en formació tant de tendres edats com d’aquelles i aquells que han trobat el camí musical en èpoques més tardanes de la seua vida. Si passeu a prop per aprofitar els últims dies de la Fira del Llibre de València no estaria gens malament que us apropareu a l’escola, situada al cantó Jaca-Genaro Lahuerta per si no ho sabíeu, i féreu costat als nostres joves -i no tan joves- intèrprets, que el seu esforç ben val una bona picada de mans i un somriure.