Menu
Sembla que la espècie humana té una especial predilecció per la competició. I no ens referim només a les grans fites esportives, als reptes personals i col·lectius. Cada esser humà té una innata tendència a avançar a qui te davant, sempre, siga la circumstància que siga: en la cua d’una botiga, en el semàfor en roig, en una sala de concerts, en la llista de candidats d’un partit polític, caminant per una vorera o en la barra d’un bar. En la major part dels casos sense traure cap avantatge significatiu (uns segons? Uns minuts? Per a què?). Potser és un comportament innat, instintiu, originat en temps molts pretèrits on arribar uns segons abans podria significar assegurar-se el recurs vital necessari, la ració d’aliment o d’aigua de la qual depenia la supervivència. Competim, sí. Sempre, fins i tot de manera inconscient. Però eixe afany de competició, de ser el primer o com a mínim sobrepassar al qui tenim davant, no és roín, sempre que no supere certs límits. Ens fa estar atents, observar l’entorn, valorar les nostres possibilitats, sospesar les dels nostres “rivals”, augmentar la dedicació i l’esforç a la tasca on volem excel·lir, intentar superar les nostres limitacions i anar més enllà del que segurament ja ens conformaríem.
Proper dissabte 30 d’abril, a partir de les 10.00 h serà el VIII Concurs d’Interpretació Musical de l’Escola de Música Hipòlit Martínez del CIM de Benimaclet. Els millors alumnes de l’escola i estudiants del grau professional rivalitzaran per demostrar no simplement qui és el millor, sinó qui ha dedicat més esforç i treball, més il·lusió i passió a la seua formació musical. Qui guanye, serà recompensat pel seu afany, per a que no s’aparte d’eixe camí de superació. Qui no aconseguisca premi, serà conscient del plus que li haurà faltat i es reptarà a si mateix per arribar a la propera ocasió, ací o en altres llocs. Això és la lliçó que pretenem. I veure com les promeses del futur fan sonar els seus instruments amb el talent que ja de tan joves vessen, no té preu. Oblideu-vos dels vincles genètics i veniu a contemplar les joies que tenim a l’escola o que ja han fet més camí: potser algun dia no massa llunyà haureu de deixar un bon grapat d’euros en una taquilla per poder-los veure en un auditori de luxe!
