Santa Cecília, un reconeixement als nostres músics.

Santa Cecília, un reconeixement als nostres músics.
24/11/2015 cimbenimaclet

CIM AG126 Santa Cecilia tomba 1La casta i virginal romana Cecília, condemnada a mort per proselitisme cristià, va resistir fins a tres voltes els embats de l’espasa del seu botxí fins que va morir, finalment, tres dies després però sense perdre el cap. Així va ser retrobada a l’església construïda per a la seua veneració al cor de Roma, incorrupta, a l’any 1599 pel cardenal Paolo Emilio Sfondrati qui va encomanar a l’escultor Stefano Maderno la coneguda estàtua de marbre que representa com va ser trobada la santa, tall al coll inclòs. A partir del relat de les anònimes Actes de Santa Cecília del segle V i de l’extens catàleg de màrtirs de Sant Jeroni d’Estridó (Dalmàcia, part de l’actual Croàcia) conegut com Martyrologium Hieronymianum, també del segle V, la verge i màrtir Cecília de Roma va arribar a patrona protectora dels músics gràcies al bolonyès Ugo Buoncompagni, conegut com Papa Gregori XIII, artífex també del “calendari gregorià” que continuem usant ara mateix, qui la va fer santa al 1594 i va assignar-li el dia 22 de novembre al nou calendari santoral catòlic. L’Accademia Nazionale della Musica, probablement la institució musical més antiga del món, fundada a Roma poc abans, va prendre el nom de la nova santa i el relleu que va agafar va impulsar la reforma i millora de la seua modesta església de vora riu, el que va possibilitar que es trobara el seu cos incorrupte.

Si Cecília de Roma va tenir el coll ben dur, els nostres músics, socis i alumnes no van a ser menys i des del passat 14 de novembre es troben bolcats als múltiples actes en honor de la patrona protectora i que tant ens agrada commemorar perquè independentment d’històries i creences les celebracions a l’entorn de Santa Cecília són el reconeixement explícit de la enorme i impagable tasca que fan els nostres músics aficionats, cohesionats dins el marc de la nostra societat musical centenària de la qual estem tan orgullosos. Hem de parlar-ne més d’açò, però un poc més endavant perquè ara hem de deixar pas a allò més urgent i immediat. Recordeu que la revista especial de Santa Cecília la podreu trobar ací, si heu perdut el correu que us vàrem enviar o us va resultar massa feixuc:

https://drive.google.com/file/d/0B1mBfGe6A7d9ckZuRDgxWC1HclU/view?usp=sharing

Aquesta pàgina web utilitza cookies per a millorar la vostra experiència d’usuari. Si continua navegant, dóna el seu consentiment i l’acceptació de la nostra política de cookies. Si així ho desitja, té la possibilitat de canviar la configuració del seu navegador encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació. Més informació. ACEPTAR

Aviso de cookies